Els nens volen llaminadures
A lelector anònim...Fa uns dies que la gent em mira, em tracta i mescolta com si fos un polític... i jo no sóc un polític. Mai no he entès que era la política. Com és que algú shi pot dedicar o estudiar una cosa com ciències polítiques? No sé que és la política, ni hi entenc, ni molt menys matreviria a parlar-ne... perque no aportaria res. Només parlo del que veig...
Segons he observat una possible definició de política és: del que és parla abans o després de parlar de futbol, amb el mateix resultat que la conversa de futbol, cap Molta gent pensa que política és administrar els recursos que tenim per a millorar allò que ens sembla millorable... però mhe adonat que la gent parla per parlar.
Has de tenir consciència política, has de tenir una opció... diuen. Molta gent té triada una opció política dacord amb els seus ideals, diuen, però he vist que la gent sacomoda a unes icònes que diuen que els representen... Per tant la gent no té idees, la gent sacopla al que sigui, al que li vagi bé a cadascú... Aquest dies, que shavia de votar el referèndum per a dir si estavem dacord o no amb el Tractat pel qeual sestablix una Constitució per a Europa que ens proposaven, els comentaris més sentits ha estat: Jo votaré SI/NO perque jo sóc Socialista/Popular/dEsquerra/ho diu el Carod/ho diu el Rajoy/ho diu el Zapatero/mho han dit, o laltre, lopció majoritaria, Jo no votaré perque no serveix per a res...
Així el que demostrem és que no creiem en la política... Els de dretes, els desquerres, els de centre... tots són en realitat de la mateixa opció política: que facin la feina els altres, per a beneficiar-nos a nosaltres. Als de dretes ja els va bé el que hagin dit els que parlen en nom dun himne, els desquerres ja els va bé el que hagin dit els que parlen davant de la massa... I tots aquest, sumant-hi els que prefereixen directament no participar, formen la societat: queixant-se de tot en hores de conversa, però no participant quan tenen una mínima oportunitat de fer-ho...
Tot això no vol dir que no existeixin els que tenen les coses clares. Potser no sho han llegit o no ho han entés, o potser sí, ho han llegit i han entés del que sels parla... però com a mínim hi ha qui ho té clar. Algún daquests mha explicat que aquesta constitució que ens proposen no és bona, que li manquen coses i daltres estan malament... Proposen que sigui el poble qui faci aquesta constitució per a que sigui el poble els que decideixi que vol, no els polítics...
Sha posat mai dacord una comunitat de veïns? No mimagino a quatre-cents milions de persones posant-nos dacord en una constitució que faci content tothom. Tothom hi trobarà mancances i errades sempre. En tot cas, aquesta és una constitució amb mancances i errades... però per que no començar a treballar amb aquesta i quan veiem si les coses funcionen o no les anem afegint, esborrant i corretgint...?
Si un nen només vol llaminadures, els pares no li han de donar verdures, carn, peix...? He sentit a dir que la democràcia és la dictadura del poble. Aquest poble, que som tots, i que no volem una mateixa cosa. Nosaltres, poble, on sempre hi haurà una part que no estarà conforme amb les altres i que unes destruirien unes altres per aconseguir els seus objectius. Nosaltres, poble, dient que els polítics no són poble, representació escollida pel poble, però no acceptant que els que hem triat per a representar-nos ens representin. Nosaltres, poble, volem acordar les normes que ens han de conduir en el benefici comú... No hi ha res menys comú que el benefici, que és particular... Per això, poble com jo, volem desentendrens del que els qui ens representen han acordat com a Tractat pel qual sestablix una Constitució per a Europa i redactar les nostres normes, entenent que les ja redactades no son nostres...
El poble és sobirà. El poble ha de governar el seu destí. El poble, no com a unitat sinó com a individus, vol, i es sent capacitat per a redactar les seves normes universals. La majoria pensem que és just que cadascú ha de tenir llibertat. Cadascú pot ser un nen o un poble. La llibertat pot ser voler menjar caramels o unes definir les normes de els pobles, desentenent-nos dels nostres representants. El nen, que no té el criteri que dóna lexperiència de la vida, ha de poder patir mal de panxa? El poble, des-unit, que no es posa dacord per a deixar-se representar i no coneix totes les variables, sobretot polítiques, que governen la humanitat, ha de poder imposar-patir les normes que uns altres han de patir-imposar?
Jo crec en que algú entendrà que estem fent i perque hem fet aquesta Constitució. Jo crec que aquesta o qualsevol altra Constitució que ens haguessin proposat hagués estat tan bona o dolenta com aquesta. Jo crec que per alguna constitució haviem de començar (a no ser que triessim lanarquisme com a opció, que és una altra opció vàlida, perque no?) i el que no entenc, és quin problema hi ha a començar amb una Constitució qualsevol si podem anar corretgint els problemes sobre la marxa. No podem anar polint aquest text? Quin problema hi ha per a reunir-nos quan anem detectant les deficiències daquesta Constitució i arreglar-los? Hem de tenir una Constitució fixada i inamovible? Qué és la política?
Sisplau, reflexionem-hi i fem alguna cosa. No ens hem daturar en només parlar. Si les coses no ens agraden canviem-les, però no serveix de res alçar la veu més que laltre per a no res.
NOTA MENTAL: Llegir La República de Plató i desprès el Tractat pel qual sestablix una constitució per Europa
Un jove que no és desquerres
no té cor. Si quan es fa gran continua
sent desquerres, és que no té cap
by: Un elector anònim
1 comentario
katakrek -