Parlant amb leco
a Terri Schiavo
Qui ets, tu que sempre escoltes el que dic ? No et parlo, però sé que em sents. Qui ets? Noto que hi ets Saps tot de mi. Saps com he arribat a aquest punt en que vull saber qui ets Vull dirigir-me a tu directament. Sense intermediaris. Fora laire !!!
Ara que vull saber coses de mi, te les he de preguntar a tu No em podràs ajudar, ho sé. Això només ho puc fer jo Però volia dir-te que ara que tinc la certesa de que hi ets, et necessito i et faré servir per a que mescoltis només aquesta vegada.
Sé que ho has sentit. Que estàs escoltant. No sé si esperaves que ho digués, però era una possibilitat entre altres. Ara que mhe adonat de que hi ets, et dono las gràcies per ser-hi. Sé que ara hi ets i que sempre hi has estat però no sé si continuaràs aquí quan sentis això. I jo, no sé si vull que segueixis amb mi o vull amb totes les meves forçes que marxis Em temo que ho esbrinarem. Tampoc no sé si jo continuaré aquí. El futur és incert. El present magradava
Hola. Qui sóc? Sóc tu? Ets jo? Som? Un dia vaig caminar cap a una llum i tu vas caminar amb mi. Llavors no vam saber si era aquella lúltima o la primera Abans daquell moment no recordo res. Foscor. Ja estavem junts? Ja mescoltaves? The escoltat jo alguna vegada? No ho recordo. El que recordo és no ho recordo.
Estavem bé allà on estavem? Si estavem bé, per qué vam sortir-ne? Si estavem malament, ho vam solucionar? Tot és confús En aquest moment les sensacions es barregen. Diria que és la culminació dun cicle però esperava poder aclarir-ho amb tu. Crec que no era el que voliem, el que JO no volia però que era inevitable. Torno a la foscor
Torno a la foscor. És així. I no sé si vull portar-te allà amb mi. No vull que pateixis els meus mals. No et vull cap mal. Això seria pitjor que la foscor per a mi que patisis algún mal i que jo en fos la causa. Que he de fer per a salvar-te a tu? Jo ? No pateixis per mi. Les meves opcions són foscor o pitjor que la foscor. És el meu destí. Potser el nostre destí però no vull ser la causa de la teva foscor
Quan vaig arribar em vas beneir amb la possibilitat de salvar el món. Alguna cosa molt dolenta he hagut de fer. Ho he hagut de fer molt malament perque ni tan sols the pogut salvar a tu. Ara estem a la llum després de venir de la foscor. Voldria que et quedessis tot el temps possible gauidint de la llum. Fent-la durar. Voldria salvar-te
La meva penitència és que el món no vol ser salvat. És el meu càstig. Ara he de marxar. Tornar a la meva foscor. Marxo amb tot el que vaig venir, res i moltes altres coses que memporto amb mi. Tot és confús. Magraden les coses bones que he rebut de tu. Voldria deixar-les. Voldria emportar-me les coses dolentes que es queden amb tu. Voldria haver-te salvat. No he pogut salvar el món no vas voler que et salvés.
De la foscor vam venir junts diria jo. Ara estem a la llum. No recordo com era la foscor. Només sé que en vam sortir Si estem bé ho hauriem de fer durar. Magradaria poder-ne gaudir amb tu però ara sóc foscor. I tinc por i no vull que en tinguis. No vull que escoltis la meva por. No vull que la sentis. No vull que pateixis. No vull arrossegar-te a la meva foscor perque per mi seria una foscor pitjor.
Encara hi ets? Si? No? No ho sé ara Encara que ja no hi siguis: gràcies. Sempre mhas escoltat. Gràcies. Perdonam si mai no the escoltat. Perdonam. No sé si ho he fet o no. No ho recordo. Perdonam. No conec la teva veu. Perdonam. No mhas expressat mai que et passa pel cap. Només sé que has patit amb mi, que has rigut amb mi, que has gaudit amb mi, que has plorat amb mi Perdonam pels mals moments i gràcies pels bons...
Foscor
Sóc tu ?
Ets jo...?
Jo ja no hi sóc
Tu ja no hi ets
Crec que estàs en un altre lloc millor que la meva foscor
Crec que al final the pogut salvar
Al final, he salvat el món
Foscor
El fracàs és només la prova
irrefutable de que el desig
mai no va ser prou fort.
by: Una persona lluitadora
3 comentarios
Anónimo -
Gracias a mi, por ser el que más me leo, a katakrek, segundo que más me lee y nomechillesqueteleo, por ser el tercero en la clasificación de mis más lectores...
Esto intentó ser una manera de decir adios, de despedirse dolorosamente, muy a pesar del despidiente, siendo mayor el dolor que iba a causar su permanencia...
Escribo muy enrebesado..
Valoración: Necesita mejorar...
nomechillesquenoteleo -
katakrek -