Blogia
brain4rent

Pinitos

Parlant amb l’eco

Parlant amb l’eco a Terri Schiavo…

Qui ets, tu que sempre escoltes el que dic…? No et parlo, però sé que em sents. Qui ets? Noto que hi ets… Saps tot de mi. Saps com he arribat a aquest punt en que vull saber qui ets… Vull dirigir-me a tu directament. Sense intermediaris. Fora l’aire…!!!

Ara que vull saber coses de mi, te les he de preguntar a tu… No em podràs ajudar, ho sé. Això només ho puc fer jo… Però volia dir-te que ara que tinc la certesa de que hi ets, et necessito i et faré servir per a que m’escoltis… només aquesta vegada.

Sé que ho has sentit. Que estàs escoltant. No sé si esperaves que ho digués, però era una possibilitat entre altres. Ara que m’he adonat de que hi ets, et dono las gràcies per ser-hi. Sé que ara hi ets i que sempre hi has estat… però no sé si continuaràs aquí quan sentis això. I jo, no sé si vull que segueixis amb mi o vull amb totes les meves forçes que marxis… Em temo que ho esbrinarem. Tampoc no sé si jo continuaré aquí. El futur és incert. El present m’agradava…

Hola. Qui sóc? Sóc tu? Ets jo? Som? Un dia vaig caminar cap a una llum… i tu vas caminar amb mi. Llavors no vam saber si era aquella l’última o la primera… Abans d’aquell moment no recordo res. Foscor. Ja estavem junts? Ja m’escoltaves? T’he escoltat jo alguna vegada? No ho recordo. El que recordo és… no ho recordo.

Estavem bé allà on estavem? Si estavem bé, per qué vam sortir-ne? Si estavem malament, ho vam solucionar? Tot és confús… En aquest moment les sensacions es barregen. Diria que és la culminació d’un cicle… però esperava poder aclarir-ho amb tu. Crec que no era el que voliem, el que JO no volia… però que era inevitable. Torno a la foscor…

Torno a la foscor. És així. I no sé si vull portar-te allà amb mi. No vull que pateixis els meus mals. No et vull cap mal. Això seria pitjor que la foscor per a mi… que patisis algún mal… i que jo en fos la causa. Que he de fer per a salvar-te a tu? Jo…? No pateixis per mi. Les meves opcions són foscor o pitjor que la foscor. És el meu destí. Potser el nostre destí… però no vull ser la causa de la teva foscor…

Quan vaig arribar em vas beneir amb la possibilitat de salvar el món. Alguna cosa molt dolenta he hagut de fer. Ho he hagut de fer molt malament… perque ni tan sols t’he pogut salvar a tu. Ara estem a la llum després de venir de la foscor. Voldria que et quedessis tot el temps possible gauidint de la llum. Fent-la durar. Voldria salvar-te…

La meva penitència… és que el món no vol ser salvat. És el meu càstig. Ara he de marxar. Tornar a la meva foscor. Marxo amb tot el que vaig venir, res… i moltes altres coses que m’emporto amb mi. Tot és confús. M’agraden les coses bones que he rebut… de tu. Voldria deixar-les. Voldria emportar-me les coses dolentes que es queden amb tu. Voldria haver-te salvat. No he pogut salvar el món… no vas voler que et salvés.

De la foscor vam venir junts diria jo. Ara estem a la llum. No recordo com era la foscor. Només sé que en vam sortir… Si estem bé ho hauriem de fer durar. M’agradaria poder-ne gaudir amb tu… però ara sóc foscor. I tinc por… i no vull que en tinguis. No vull que escoltis la meva por. No vull que la sentis. No vull que pateixis. No vull arrossegar-te a la meva foscor… perque per mi seria una foscor pitjor.

Encara hi ets? Si? No? No ho sé ara… Encara que ja no hi siguis: gràcies. Sempre m’has escoltat. Gràcies. Perdona’m si mai no t’he escoltat. Perdona’m. No sé si ho he fet o no. No ho recordo. Perdona’m. No conec la teva veu. Perdona’m. No m’has expressat mai que et passa pel cap. Només sé que has patit amb mi, que has rigut amb mi, que has gaudit amb mi, que has plorat amb mi… Perdona’m pels mals moments i gràcies pels bons...

Foscor…

Sóc tu…?

Ets jo...?

Jo ja no hi sóc…

Tu ja no hi ets…

Crec que estàs en un altre lloc millor que la meva foscor…

Crec que al final t’he pogut salvar…

Al final, he salvat el món…

Foscor…

“El fracàs és només la prova
irrefutable de que el desig
mai no va ser prou fort.”

by: Una persona lluitadora

És hora d'aixecar-se...

És hora d'aixecar-se... A Brain4Rent...

Hem sortit del llit aquest matí...?

Nosaltres ens hem aixeca’t a aquesta hora del matí?
Nosaltres hem fet el café per a mantenir-nos desperts?
Nosaltres ens hem posat aquesta roba?
Nosaltres hem anat a fer allò que haviem de fer?
Nosaltres hem passat hores provant de no adormir-nos, anant a fer un altre cafè a la màquina?
Nosaltres hem dinat un entrepà amb una ampolla d’aigua de la màquina?
Nosaltres hem anat a parlar amb algú al que estem obligats a trobar-nos pels passadissos?
Nosaltres hem plegat massa tard per a anar a fer un beure amb els amics?
Nosaltres hem obert la nevera per a sopar un tros de llom passat per la paella i unes patates de bossa?
Nosaltres hem posat la tele per a mirar aquella parella que es baralla o a aquella familia que fa dies que no veu a la iaia?
Nosaltres hem anat a dormir a aquella hora de la nit per a demà tornar a aixecar-nos a la mateixa hora del matí?

Nosaltres hem sortit del llit aquest matí…?

Nosaltres no voliem estar al llit fins que el Sol estigués ja ben alt i el fred hagués marxat?
Nosaltres no voliem banyar-nos a la platja aquest matí?
Nosaltres no haviem triat una roba que no era un uniforme?
Nosaltres no voliem pujar en un avió per anar a viure una aventura a no se sap on?
Nosaltres no voliem coneixer gent nova que ens proposesin nous reptes?
Nosaltres no haviem triat el nostre menjar favorit per avui?
Nosaltres no voliem quedar amb aquella persona que tan bé ens fa sentir?
Nosaltres no voliem anar a fer allò pel que vivim?
Nosaltres no voliem riure al voltant d’una taula preparada per a acollir els millors amics?
Nosaltres no voliem anar a la millor festa aquesta nit?
Nosaltres no voliem quedar-nos a veure sortir el Sol… agafats de la mà amb la persona que volia agafar-nos la mà?

Hem sortit del llit aquest matí...?

“Un pesimista veurà l’ampolla
mig buida. Un òptimista veurà
l’ampolla mig plena. Un murphysta
veurà l’ampolla mig plena… per a
després comprovar que el vi està agre…”

by: Brain4Rent

Seqüència d'un despertar...

Seqüència d'un despertar... A tannhauser i a katakrek...

Fa temps que algú em va parlar del que era una blogia. Aquest algú em va convidar a coneixer la blogia d'un amic, que encara no era comú en aquell temps. Vaig trobar idees varies, moments diversos i expressions plasmades en paraules que deien coses que em sonaven, que coneixia, que m'eren familiars. Eren pensaments...

Un temps més tard, aquell amic que em va fer coneixer la blogia d'un amic, va començar una altra blogia. Avui l'amic de l'amic d'aquella primera blogia que vaig visitar de manera conscient ha obert una blogia... Jo he obert aquesta blogia.

Per què? No ho sé. Suposo que és una de les poques característiques de la meva personalitat, la personalitat de tots... Suposo que per mimetisme. Suposo que per a encetar quelcom de nou que no havia fet abans... perque ningú abans ho havia encetat. Les metes d'uns són els èxits dels altres. Jo admiro tot aquell que és capaç de fer qualsevol cosa que jo no sóc capaç de fer o que ni tan sols m'atreveixo a somiar... Suposo que aquesta blogia va començar, no quan la vaig registrar a 'no se quin' servidor, sinó que va néixer quan vaig descobrir com s'expressaven les persones...

Una de les meves mancances, una de les meves característiques de fet, és tenir clares les idees, però ser incapaç d'expressar-les... Aquesta blogia serà un experiment, un entrenament per a posar a prova la meva capacitat d'expressar-les. Veureu, els que em coneixeu, que moltes de les coses aquí dites per mi, són interpretacions, calcs, redissenys, repeticions, copies més o menys fidels de les algun dia expressades per algú, més o menys proper...

Les meves idees idees són propies de la gent. Algú les va expressar d'alguna manera, jo vaig acceptar o refusar l'idea i vaig captar les seves formes. Ara repetiré aquestes idees, acceptades o refusades, i les expressaré tal com sigui capaç de fer. Alguna cosa de la forma com em van ser expressades les idees va quedar en mi, i és veurà reflectit... La intenció, però, és allunyar-me de com ho fan els altres... El futur és incert...

La meva meta són els èxits dels que admiro...

'Espero i desitjo que algú copiarà quelcom
d'aquest treball perquè això voldrà dir
que ha tingut alguna utilitat i si hi sumem
el que pugui aportar el copiador, tot plegat
servirà per avançar en el coneixement.'

by: Un autor.